Por favor utiliza este link para citar o compartir este documento: http://repositoriodigital.academica.mx/jspui/handle/10609/7527
Título: La médiation en matière de consommation. Approche à partir du droit européen et espagnol
Palabras clave: arbitratge
mediació
consum
procediment arbitral de consum
resolució extrajudicial de conflictes
mediació de consum
dret europeu
dret espanyol
arbitration
mediation
consumption
consumer arbitration procedure
extra-judicial conflict resolution
consumer mediation
European law
Spanish law
arbitraje
mediación
consumo
procedimiento arbitral de consumo
resolución extrajudicial de conflictos
mediación de consumo
derecho europeo
derecho español
Fecha de publicación: 29-Mar-2012
Editorial: Universitat Oberta de Catalunya
Descripción: Peer reviewed
Davant l'evident inadequació de la via judicial ordinària per a resoldre conflictes en matèria de consum, es fa necessari trobar models alternatius que, sense excloure les vies administrativa i judicial, resultin més accessibles als consumidors. Tot i que l'arbitratge és el model més difós, la mediació de consum està agafant cada vegada més força entre aquests models alternatius. La mediació de consum no té cap ordenament sistemàtic en el dret intern espanyol, i la normativa relativa a l'arbitratge de consum només fa referència a la mediació per a dir que la seva regulació correspon a les comunitats autònomes, algunes de les quals tenen atribuïda la competència exclusiva en matèria de mediació a través dels seus estatuts d'autonomia. Malgrat que la mediació se sol concebre en matèria de consum com a incardinada dins del procediment arbitral, el procediment ideal seria distingir una mediació vinculada al procediment arbitral (intraarbitral) d'una altra mediació de consum al marge de l'arbitratge (extraarbitral) per tal d'oferir més alternatives de resolució extrajudicial de conflictes, atès que la resolució obtinguda d'un procés de mediació tindrà títol executiu si es tracta d'una transacció judicial o si s'eleva a escriptura pública. La conclusió que se n'extreu és que l'àmbit de consum és especialment propici per a la mediació, però la normativa relativa a l'arbitratge de consum resulta inadequada per a regular-la, per la qual cosa caldrà acudir a la regulació específica de la mediació per a ordenar-ne l'aplicació en aquest àmbit.
Given the obvious inadequacy of ordinary legal procedures to resolve consumer disputes, it is necessary to look for alternative models which, without excluding administrative and judicial proceedings, are more accessible to consumers. Although arbitration is the most widely used model, consumer mediation is becoming increasingly more important. Consumer mediation lacks a systematic organisation in Spanish law and the rules on consumer arbitration only refer to mediation, remitting to regulation by the autonomous communities, some of which have exclusive competence in mediation in their Statutes of Autonomy. Although mediation in consumer affairs often falls within arbitration procedures, the optimal solution would be to separate mediation linked to arbitration procedures (intra-arbitration) from consumer mediation detached from arbitration (extra-arbitration) to offer more alternatives for out-of-court conflict resolution, taking into account that a resolution obtained in a process of mediation will be enforceable if it is in the form of a court settlement or if it is recorded by a notary. The conclusion is that consumer affairs are especially suitable for mediation, although the rules on consumer arbitration are inadequate for normalisation, making it necessary to introduce specific regulations on mediation for their application in this field.
Ante la evidente inadecuación de la vía judicial ordinaria para solventar conflictos en materia de consumo, se hace necesario buscar modelos alternativos que, sin excluir las vías administrativa y judicial, resulten más accesibles a los consumidores. Entre estos modelos alternativos, a pesar de ser el arbitraje el modelo más difundido, está cobrando cada vez más fuerza la mediación de consumo. La mediación de consumo carece de una ordenación sistemática en el derecho interno español, y la normativa relativa al arbitraje de consumo sólo alude a la mediación para remitirse a su regulación por las comunidades autónomas, algunas de las cuales tienen atribuida la competencia exclusiva en materia de mediación a través de sus estatutos de autonomía. A pesar de que se suele concebir la mediación en materia de consumo como incardinada dentro del procedimiento arbitral, lo ideal sería distinguir una mediación vinculada al procedimiento arbitral (intra-arbitral) de otra mediación de consumo al margen del arbitraje (extra-arbitral) para ofrecer más alternativas de resolución extrajudicial de conflictos, habida cuenta de que la resolución obtenida de un proceso de mediación tendrá título ejecutivo si se trata de transacción judicial o si se eleva a escritura pública. La conclusión que se extrae de todo lo anterior es que el ámbito de consumo es especialmente propicio para la mediación. Sin embargo, la normativa relativa al arbitraje de consumo se revela como inadecuada para su regulación, por lo que habrá que acudir a la regulación específica de la mediación para ordenar su aplicación en este ámbito.
Face à l¿évidente inadéquation de la voie judiciaire ordinaire pour résoudre les conflits en matière de consommation, il est nécessaire de chercher des modèles alternatifs qui, sans exclure les voies administratives et judiciaire, soient plus accessibles aux consommateurs. Parmi ces modèles alternatifs, bien que l¿arbitrage soit le modèle le plus répandu, la médiation de consommation prend de plus en plus d¿importance. La médiation de consommation manque d¿ordonnance systématique en droit interne espagnol, et la législation relative à l'arbitrage de consommation fait seulement allusion à la médiation pour se référer à sa régulation par les Communautés Autonomes, dont certaines détiennent la compétence exclusive en matière de médiation à travers leur Statuts d¿Autonomie. Bien que l¿on conçoit en général la médiation en matière de consommation comme incardinée dans la procédure arbitrale, l¿idéal serait de distinguer une médiation liée à la procédure arbitrale (intra-arbitrale) d¿une autre médiation de consommation en marge de l¿arbitrage (extra-arbitrale) pour offrir davantage d¿alternatives de résolution extrajudiciaire de conflits, sachant que la résolution obtenue d¿un processus de médiation aura un titre exécutif s¿il s¿agit d¿une transaction judiciaire ou d¿un Acte Notarié. La conclusion extraite de ce qui précède est que le domaine de consommation est particulièrement propice à la médiation, cependant, la législation relative à l'arbitrage de consommation se révèle inadéquate pour sa régulation, donc il faudra s'adresser à la régulation spécifique de la médiation pour ordonner son application dans ce domaine.
Other Identifiers: Vázquez de Castro, Eduardo (2010). "La médiation en matière de consommation. Approche à partir du droit européen et espagnol". Journal of conflictology, 2010, Vol. 1, num 2
2013-8857
http://hdl.handle.net/10609/7527
Aparece en las Colecciones:Journal of Conflictology

Archivos de este documento:
No hay archivos asociados a este documento.


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.